Omelian Ivànovitx Pugatxov | |||
Tipus | revolta pagesa | ||
---|---|---|---|
Epònim | Omelian Ivànovitx Pugatxov | ||
Data | 1774 - 75 | ||
Lloc | gubèrnia d'Orenburg | ||
Estat | Imperi Rus | ||
Resultat | Derrota dels revoltats | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
La Revolta de Pugatxov (o la Revolta cossaca) de 1774-75 va ser la rebel·lió principal dins d'una sèrie de revoltes populars que tingueren lloc a la Rússia del regnat de Caterina II qui arribà al poder l'any 1762. Començà com una insurrecció organitzada dels Cosacs de l'Ural encapçalada per Omelian Ivànovitx Pugatxov, un ex-lloctinent de l'exèrcit imperial rus, amb el rerefons del profund malestar dels camperols russos arran de les guerres contra l'Imperi Otomà. Després d'un èxit inicial Pugatxov assumí un govern alternatiu a l'imperial en nom de l'assassinat emperador Pere III i proclamà la fi del règim dels serfs que existia aleshores a Rússia. Aquesta revolta amenaçà seriosament el govern de l'Emperadriu caterina II, Caterina la Gran.
La revolta tingué suport de diversos grups, entre ells els camperols els cosacs i els Vells creients va arribar a tenir el control del territori entre els rius Volga i els Urals.
Al principi l'exèrcit imperial rus no aconseguí dominar la revolta però finalment va ser reprimida pel general Michelsohn a Tsaritsin. Pugatxov va ser capturat i executat el 1775. El general Piotr Panin posteriorment va dirigir les represàlies contra les zones revoltades.
Aquests esdeveniments van generar llegendes i literatura, essent la més notable la novella de Puixkin La filla del capità (1836). Va ser la revolta de camperols més gran de la història de Rússia.